Santa Cecília 2007

Ahir, diada de Santa Cecília, participem en la festa musical que s’organitza al gimnàs per a l’alumnat de Primària. Nosaltres participem al final, amb l’actuació cloenda. No sé com els alumnes ho hauran viscut, però jo ho he fet intensament. M’ha encantat sentir a més de 100 alumnes en una cançó... per posar la pell de gallina!

Aquí teniu el vídeo. Si us fixeu al final, el Joan Marc i jo comentem que ens hem equivocat tots dos en algun moment (no us diré quan) i també podeu veure les cares dels de sisè de primària que és tota de felicitat. Jo crec que va ser un moment xulíssim que seria genial repetir en el futur. Valoreu vosaltres mateixos....

Una versió del Boig per tu amb Primària

Aquest curs l’escola ha decidit viure amb més intensitat la diada de Santa Cecília, la patrona de la música, que serà el proper 22 de novembre. Abans de res, us animo a veure el que diu Wikipedia sobre la patrona de la música: us sorprendrà la seva història o la seva llegenda, el seu martiri, les errades de traducció e interpretació que envolten la seva existència, la seva relació amb la música i el seu nomenament com a patrona de la música.
Sigui com sigui, ja fa molt de temps que el dia 22 de novembre es celebra la diada de la música. I aquest any l’escola ha preparat un recital musical per a l’alumnat de Primària. La secció de l’ESO s’afegeix al recital preparant una versió del Boig per tu conjuntament amb l’alumnat de sisè de Primària.
Amb aquest objectiu, ens reunim amb el Joan Marc el dimarts 20 de novembre a l’hora del pati. La sala de Tecnologia és un primor. 70 alumnes de Secundària i més de 40 de sisè de Primària preparats per assajar plegats. Ell ha preparat amb els seus alumnes una versió en flauta de bec de la cançó, i nosaltres la versió cantada, canviant el to habitual amb el que fem la cançó, per poder combinar les dues versions. La versió final que aconseguim no ens fa el pes. Per tot arreu es respira que són dues versions ajuntades i no sona prou bé. Ni les flautes queden prou bé amb les veus en algunes fases de la cançó, ni nosaltres ens sentim a gust.
Ens trobem més tard i en parlem. Tots ho veiem igual. Decidim diversos canvis, treballar en aquesta línia, i retrobar-nos el mateix dijous, dia de Santa Cecília, a l’hora del pati.
I així ho fem. El dijous és, sens dubte, una altra història. La cançó te més ritme, els teclats s’han enriquit, la guitarra participa més activament, les flautes sonen més conjuntades amb la veu i les veus se senten més còmodes. Tot plegat dona un altre caliu a la cançó. Estem preparats.


Els esdeveniments d’aquesta setmana han servit per gaudir de la feina conjunta de Primària i Secundària, de veure que amb treball i assaig som capaços de fer coses tan xules com aquesta versió, que és tota una delícia. Tant de bo ho tornem a repetir.

Primer dia

Un nou curs comença també pels Bojos per la Música. Hem trigat una mica a engegar motors perquè havíem d’enllestir altres iniciatives escolars, però ara que comencem ho fem a ple rendiment.
El primer pas en aquest nou camí és trobar-nos plegats un dia a la biblioteca per copsar qui te ganes de fer coses aquest any, quants serem i poques coses més. Fem un llistat de tots els membres i la primera sorpresa salta ja només començar: no hi cabem!! Mare meva! Som una bona colla! Els alumnes de primer, amb els quals vam parlar la setmana passada han respós molt bé a la crida de nous membres i hi ha un bon grapat d’alumnes de darrer curs (de 4rt) que també s’incorporen al grup: alguns ja havien participat alguna vegada, però la majoria després de 3 anys de veure’ns, finalment s’animen!
Aprofitem que hi som tots per classificar els nous en un dels tres grups de veus que, a grans trets, considerem: aguts, mitjos i greus. Quan vàrem començar anavem tots a una i no distingíem res, però ara, que intentem fer diferents veus i cànons, és imprescindible distingir-ho. Tot i això, cada cançó és un món i ens agrupem d’altres maneres... Són moments molt divertits perquè, en general, a la gent li fa molta vergonya cantar sola (curiós, oi? Cantar sols no volem, però cantar en grup sí; mira que som rarets!). A més, quan t’arriba el torn normalment acostuma a passar que no saps què cantar... així que, de les cinquanta mil cançons que saps, el teu cervell en aquell moment no recorda ni una... finalment, o esculls la mateixa cançó que ha cantat el company anterior o esculls una cançó de quan eres petit com el “Sol, solet”, com si cantar una cançó de nen permetés cantar-la millor o pitjor... dóna igual, perquè no es tracta de saber si cantes bé o malament, sinó de saber en quin to ho fas... hi ha tanta gent a la biblioteca que la classificació de veus la compartim jo mateix (el Joel) i diferents alumnes veterans: la Júlia, la Sònia, l’Aida, la Jénnifer... després faig recompte i ens posem les mans al cap: més de 70 alumnes!! Mai abans hem estat tants. Segurament els primers dies alguns ens deixaran, especialment quan els nous vagin veient el ritme del grup, el que fem i puguin valorar millor si els agrada o no la proposta que fem... tot i així, és clar que aquest any batirem tots els récords!

Benvinguda

Benvinguts a aquest nou espai de trobada dels membres i familiars del grup Bojos per la Música (BPM). Sigueu benvinguts tant si sou membres actius com si no, alumnes o familiars, membres de la comunitat educativa de l’escola Cultura Pràctica o, simplement, visitants d’aquesta bloc. Volem convertir aquest espai en referent de l’activitat quotidiana del grup. Volem que us ajudi a comprendre la nostra tasca i la dels vostres fills, i que us animi a mantenir vives aquestes i d’altres iniciatives que es mouen totes en la mateixa línia: aconseguir un desenvolupament integral de la persona, viure en major plenitud i fer una mica millor aquesta societat en la qual vivim... sense oblidar, evidentment, el nostre principal objectiu: gaudir de la música.