Aquí teniu la foto de família.
29 d’octubre, 2008
Dimarts de teatre
Aquí teniu la foto de família.
23 d’octubre, 2008
Dijous de música
Aquest curs som (un amunt o un avall) 33, incloent aquesta vegada quatre profes. 9 de quart, 4 de tercer, 9 de segon i 7 de primer. La veritat és que és un grup força més petit que el 2007, però això fa que sigui més proper i més unit. El que menys ens va agradar el curs passat és que, al ser tants, sovint la gent es dispersava i era complicat mantenir la concentració i les ganes de fer feina. Aquest principi de curs tot surt molt més natural, molt més fàcil...
Com a novetats, tenim un grup reduit d'alumnes de primer, però amb veus molt treballades pel Joan Marc perquè formen part també del grup Sembra. D'altra banda, tenim algunes novetats de quart, que ens alegren especialment perquè podem gaudir d'elles abans de marxar. Sigui com sigui, queden moltes persones compromeses des de fa anys al grup, i un generós nombre de persones que repeteixen, i tots plegats estem amb ganes de passar plegats un bon curs de Bojos.
01 d’octubre, 2008
Comença un nou curs
Aquest és, però, un any especial... per dos motius:
1r) Perquè enguany celebrem el nostre 5è aniversari, i ho fem retornant als nostres orígens.
2n) Perquè hem acceptat un projecte especial i diferent, que ens ha fet plantejar-nos el grup i sortir-ne reforçats.
Sigui com sigui, ja som aquí i aquests som nosaltres.
14 de juny, 2008
Recital a Peggy nens
Per a l'actuació preparem algunes cançons tradicionals infantils, i un parell de cançons que surten al CD "Cançonetes" d'en Jordi Tonietti. Us enrecordeu? "A mi m'agrada passejar per on hi ha floretes... per on hi ha floretes..." i "Drac-catacric-catacrac no em fas cap por..."
L'actuació surt bé, però el més curiós és que se'ns queda especialment curt. Quan la gent gaudeix amb el que fas, vol més...
21 de maig, 2008
Sant Jordi 2008
Per segona vegada durant aquest curs hem assajat la col·locació de la coral en l’espai físic i això ens fa guanyar temps... tothom sap on va... el que tenim per endavant és curt, i ho hem assajat bé aquest mateix matí, així que anem per feina amb il·lusió... Primer, SI ET QUEDES AMB MI, correcte i necessària per escalfar veus. Després, CAMINS. Instrumentalment correcte; la gent no s’imagina la feinada que hem tingut amb aquesta cançó. L’acordió de la Queralt queda amagat entre tanta veu, i és una pena perquè sona bé i hi ha molta feina darrera. Així que decidim canviar-la de lloc i col·locar-la més cèntrica. Amb la Laura i la seva flauta no tenim problemes perquè li hem posat un micròfon. Després, CAMÍ RAL. Afinada, correcte. I acabem amb NOVA VIDA, la versió en català preparada per a l’ocasió d’una cançó original en castellà de Sergio Dalma. El so del teclat de la Marta queda molt intens perquè també li hem posat un micròfon i baixem sobre la marxa el volum. Ja veig que caldrà cada vegada més que fem proves de so abans de les actuacions: ens fem grans. A mitja cançó el públic comença a seguir el ritme aplaudint i això ens sorprèn gratament. Però també ens despista. Ens oblidem de com fa el final i la cançó s’esvaeix en el moment que havia de ser més intensa... al final hi ha aplaudiments i la sensació personal que ho hem fet bé, però també és cert que ho podíem haver fet millor. Acaba l’acte i segur que alguns de vosaltres trobeu a faltar la rosa que en els darrers anys ens donaven a l’acabar... i és que aquest any som molts, moltíssims i ja hem acordat prèviament que no és necessari...
Tinc la sensació que ho hem fet bé però poc intens i ens ho confirmen després. Som més que mai, però sembla que, o ens fan vergonya els nostres companys, o hem entrat a mig gas i s’ha perdut en intensitat. És quelcom que ja ens havia passat a la Trobada de Corals. Cal cantar sense limitacions, sense miraments, sense pensar que la gent ens està mirant perquè en el fons no ens miren a ningú i ens miren a tots... cantar enmig d’un conjunt ens hauria de fer perdre les pors individuals i gaudir del moment cantant perquè se’ns escolti...
Ja s’ha acabat, i de nou hem posat el nostre granet de sorra en un esdeveniment de l’escola. No sé vosaltres, però nosaltres estem cansats. No sé si és la tensió, o els petits nervis que es poden tenir abans, o simplement que és divendres... hem gaudit un any més de la Diada de Sant Jordi i amb aquesta ja van quatre participacions... felicitats, Bojos!
01 de maig, 2008
16 d’abril, 2008
XIV Trobada de Corals de Secundària a Sabadell (I)
Ens ha tocat llevar-nos d’horeta per no trobar-nos amb problemes a l’entrada a Sabadell i arribem a on ens toca un parell de minuts abans que les guies que ens han adjudicat. Les dues noies estaran tot el matí amb i per a nosaltres. Gràcies per la vostra ajuda.
Quan arribem, membres de l’organització ja ens fan saber que les altres escoles que han de fer el cant individual a l’Auditori de Caixa Sabadell tenen problemes: una avisà ahir que no es presentarà i l’altre ve de Berga i arribarà a les 10h. Ens ho fan saber com si fos un problema, però nosaltres ho preferim veure d’una altra manera: gaudirem d’un escenari per a nosaltres sols durant una bona estona.
El passeig fins l’auditori no se’ns fa llarg i esmorzem abans d’entrar. Ens dona temps per decidir que s’està millor dins que fora, per perdre una piloteta enmig d’unes plantes i per descobrir que el membre de l’organització que estarà amb nosaltres i la Maite es coneixen: el món és un mocador...
Entrem dins l’auditori i ens donen una bosseta amb la samarreta oficial de la trobada que haurem de portar durant el cant final. Tenim molt temps per endavant abans que no arribi l’altra coral, així que decidim fer un assaig de dimecres com sempre, però en un espai diferent: un assaig en un escenari com cal. De públic: les nostres guies i un parell d’amigues, un parell de membres de l’organització i nosaltres mateixos. Fem un repàs d’un bon grapat de les nostres cançons, amb més o menys fortuna, i després de cada cançó rebem els aplaudiments del nostre entregat públic. Gaudim d’una bona estona de música, i crec que ens ho passem bé cantant, el que per a nosaltres és el més important. El membre de l’organització ens fa saber que es nota que ens ho passem bé i ens felicita a tots plegats per la nostra tasca. L’Eva volta per la sala i enregistra sense que ens adonem massa, i gràcies a ella després podrem tenir un bon material per fer el muntatge de la trobada. Gràcies per gaudir amb nosaltres d’aquest dia i fer-nos aquest bon regal!
Després vam poder gaudir de les cançons de l’altra coral: un IES de Berga. La sensació que em va quedar és que ho van fer força bé, més o menys com nosaltres. I a continuació començà la peregrinació cap a la Fira de Sabadell. No sé, no se’m va fer tant llarg com l’any passat... durant el camí vaig haver de patir les idees esbojarrades de d’algunes de vosaltres i els comentaris quan ens creuàvem amb guies masculins d’altres grups, el crit de la Sandra al trobar-se cara a cara amb un pobre gosset, vaig gaudir sentint-vos cantant mentre caminàveu (tot i que l’any passat fou més intens) i, fins i tot, em vaig enfadar quan algú us va recriminar quelcom que no podia recriminar...
Ja allà vam entrar força ràpid i s’ha de dir que estava tot súper organitzat... potser no van passar deu minuts des que vam arribar a l’exterior de la Fira fins que vam arribar a les nostres cadires... no ha de ser fàcil organitzar tres mil persones, però ells ho van aconseguir... el que ens vam trobar era molt diferent al que havíem viscut només un any abans... aquí tots miràvem al mateix lloc i això inicialment em va semblar menys “familiar”... de segur que així va ser, perquè no va haver “ones” del públic, perquè no ens veiem... però també estàvem més propers tots plegats i això va ajudar a pujar la temperatura en certs moments... les pantalles central i laterals varen ser una gran idea i van apropar l’escenari com mai... i també quelcom per aplaudir fou l’”speaker”, l’altra ànima de la festa després del Constantí Sotelo... les demandes de silenci a tort i dret, els comentaris afilats envers els polítics, la idea d’anomenar una per una totes les escoles... a mi, personalment, em va entretenir força...
I ara a dinar. Anem a La Bassa de Sabadell. Se’m fa potser llarg, però val la pena. Ens trobem amb una gran extensió de gespa per acabar el dia amb tranquil·litat. A nosaltres els profes ens toca menjar en un espai més o menys restringit i passem allà una estona. Però de seguida que veiem que va acabant el dinar passem a la gespa a gaudir d’un geladet que ens ha portat l’Eva i d’un pastís que ha portat de casa. Us anem mirant i veiem com xerreu alguns i com jugueu amb aigua uns altres... Una bona cloenda. Fem una foto de grup ben xula i tornem a casa. L’autocar ja ens espera. Durant la tornada parlem d’amor, de parelles, de la primavera, i de la vida... ja ha acabat el dia... un dia diferent, un dia destinat a la música... la música que ens uneix, que ens agermana, que fa que el món sigui millor... la música que fa que una idea com Bojos per la Música segueixi viva... fins la propera!
09 d’abril, 2008
Les nostres cançons per la XIV Trobada de Corals de Sabadell
Les escollides han estat:
“Cada dia és un nou pas” d’Esquirols i “Boig per tu” de Sau.
BOIG PER TU és una cançó històrica del pop rock català. Inicialment fou només el tercer o quart senzil d’un àlbum de SAU de 1990. Amb els anys es va convertir en una mena d’himne i de lluny la cançó emblemàtica d’aquell grup català format per Carles Sabater i Pep Sala. Sembla una cançó d'amor a una dona, però en el fons és una cançó d'amor a la lluna. És una cançó que ha traspassat fronteres i que ha estat versionada en diverses ocasions, potser la més famosa per Luz Casal. Nosaltres la vam incorporar al nostre repertori el primer any de vida i sempre ens ha funcionat molt bé, entre d’altres coses perquè el públic també se la sap. D’aquesta cançó hem fet versions amb acordió, amb flauta travessera i flautes de bec. El proper dimecres la tocarem amb guitarra i flauta travessera.
CADA DIA ÉS UN NOU PAS és una de les cançons més emblemàtiques del grup ESQUIROLS, un grup de música popular català que va tenir els seus dies de glòria durant els anys 70. Esquirols va ser més que un grup de música, un referent català en uns moments polítics i culturals difícils per a Catalunya. Algunes de les seves cançons han passat a formar part dels cançoners de centenars d’esplais i agrupaments escoltes i és per això que moltíssims catalans coneixen les seves cançons però pocs coneixen els seus autors. Si voleu conèixer més sobre el grup aquí teniu una bona web. Nosaltres vam començar el nostre idil·li amb el grup amb la cançó de "Fent camí", però aquest any ha tingut molt més èxit la que la setmana que ve farem a la trobada. Sentiu en aquest vídeo la cançó original.
10 de gener, 2008
Retrobada i El trineu a l'Aurora.
Avui volem compartir amb vosaltres una gravació del pare del Llorenç. Es tracta del Jingle bells-Cascabel-El trineu enregistrat a la residència L’Aurora el passat dia 27. Que gaudiu de la cançó...
06 de gener, 2008
La festa de reis de l'AMPA
Avui hem vingut 27 persones, i tot i que falta molta gent, ja és un nombre acceptable per poder fer quelcom amb cap i ulls. Ens organitzem i escalfem com ja és tradició al lavabo de les noies, però no serveix de res l’escalfament, perquè esperem quasi mitja hora abans no podem començar.
El gimnàs està ple de gent, fa goig. Nosaltres comencem una mica freds, però com que tenim als nens que canten i els pares que aplaudeixen, la cosa s’anima ràpid. El millor moment: la cançó de “El trineu” perquè s’aconsegueix un moment especial: la cançó ens queda molt bé, els pares estan cantant i aplaudint i els reis arriben al gimnàs en aquell moment. Es crea un instant molt bonic...
Avui hem fet el Fum, fum, fum, Les dotze van tocant, Adeste fideles, Santa Nit, Jingle bells-Cascabel-El trineu i Feliz Navidad. Després l’organització de l’AMPA ens regala a tots una carpeta classificadora molt xula i ens ofereix berenar. Fantàstic!
01 de gener, 2008
Primer trimestre. Mirada enrera
Han estat un parell de mesos (no arriba) força intensos que començaven amb la sorpresa que un bon grapat de nous alumnes dels diferents cursos s’afegien als Bojos per la Música en aquest nou any. Això suposava, sens dubte, un canvi quantitatiu (i esperem que també qualitatiu) del grup.
Ens està costant trobar l’equilibri entre cantar i passar-nos-ho bé entre tots plegats o fer-ho entre uns quants només i és per això que hem tingut alguns problemes que hem intentat resoldre en algun assaig. Però confiem que la cosa anirà a millor i no caldrà prendre mesures més rigoroses, per tal de dedicar el temps que disposem exclusivament als que ens agrada, que és compartir i gaudir la música.
En dos mesos ens hem conegut i hem fet pinya, al mateix temps que agafaven ritme. Hem participat en la diada de Santa Cecília i hem preparat un recital nadalenc que hem fet diverses vegades durant les festes. Per preparar aquest recital algunes cançons que no quedaven prou bé han quedat en l’oblit i noves idees han estat incorporades a peces ja assajades d’altres anys. Hem fet versions de nadales més complicades i afegit detalls de major qualitat. I hem anat a cantar a un parell de residències d’avis, que per a nosaltres és fonamental. Encara que l’absentisme el dia 27 fou important, vam aconseguir reunir un nombre important d’alumnes que van alegrar la vida durant uns minuts (i segurament durant les hores i dies posteriors) a alguns avis i iaies de la nostra ciutat.
El segon trimestre començarà aviat i ja estem desitjant començar. Ens esperen moltes sorpreses...