29 d’octubre, 2008

Dimarts de teatre

Els BpM ens hem engrescat a fer aquest curs una cosa ben diferent. Estem preparant unes cançons per a una col·laboració amb el grup de teatre 34 Passes. Per fer-ho hem hagut de "renunciar" a un dels pilars del nostre grup: que qualsevol persona que vulgui participar del grup ho pot fer, canti bé o canti malament. És per això que hem decidit (de manera extraordinària) fer grup de BpM dues vegades a la setmana: els dimarts amb un grup reduit per preparar el teatre, i els dijous la sessió tradicional de Bojos per la Música. El grup del dimarts és un grup format per alumnes voluntaris que, a més, han estat seleccionats. És un grup de treball compromés amb la feina a fer i amb disponibilitat temporal per participar. La veritat és que el procés de selecció ha estat dur pels coordinadors, perquè no hi ha res pitjor en aquesta história que haver de dir no a un alumne. És una pena, però ha hagut de ser així.

Aquí teniu la foto de família.

23 d’octubre, 2008

Dijous de música

Els dijous a l'hora de dinar ens tornem a trobar els Bojos per la Música.

Aquest curs som (un amunt o un avall) 33, incloent aquesta vegada quatre profes. 9 de quart, 4 de tercer, 9 de segon i 7 de primer. La veritat és que és un grup força més petit que el 2007, però això fa que sigui més proper i més unit. El que menys ens va agradar el curs passat és que, al ser tants, sovint la gent es dispersava i era complicat mantenir la concentració i les ganes de fer feina. Aquest principi de curs tot surt molt més natural, molt més fàcil...

Com a novetats, tenim un grup reduit d'alumnes de primer, però amb veus molt treballades pel Joan Marc perquè formen part també del grup Sembra. D'altra banda, tenim algunes novetats de quart, que ens alegren especialment perquè podem gaudir d'elles abans de marxar. Sigui com sigui, queden moltes persones compromeses des de fa anys al grup, i un generós nombre de persones que repeteixen, i tots plegats estem amb ganes de passar plegats un bon curs de Bojos.

01 d’octubre, 2008

Comença un nou curs

Un nou curs comença, també per als Bojos per la Música.
Aquest és, però, un any especial... per dos motius:

1r) Perquè enguany celebrem el nostre 5è aniversari, i ho fem retornant als nostres orígens.
2n) Perquè hem acceptat un projecte especial i diferent, que ens ha fet plantejar-nos el grup i sortir-ne reforçats.

Sigui com sigui, ja som aquí i aquests som nosaltres.

14 de juny, 2008

Recital a Peggy nens

Abans d'acabar el curs, ens plantegem la possibilitat d'actuar per un públic infantil, com ja havíem fet tres anys abans, llavors a La Quitxalla.Els membres del grup accepten encantats i així, preparem un breu repertori per actuar en aquesta ocasió davant dels nens de l'escola bressol Peggy nens. Tres anys enrera, la Jana i la Lluna foren dos espectadores; aquesta vegada, en Pau seria un d'ells.

Per a l'actuació preparem algunes cançons tradicionals infantils, i un parell de cançons que surten al CD "Cançonetes" d'en Jordi Tonietti. Us enrecordeu? "A mi m'agrada passejar per on hi ha floretes... per on hi ha floretes..." i "Drac-catacric-catacrac no em fas cap por..."

L'actuació surt bé, però el més curiós és que se'ns queda especialment curt. Quan la gent gaudeix amb el que fas, vol més...

21 de maig, 2008

Sant Jordi 2008

25 d’abril de 2008. Avui no és Sant Jordi, però nosaltres ho celebrem ara com si ho fos... aquesta tarda de divendres la dediquem a celebrar aquesta esdeveniment cultural amb la visita d’una escriptora reconeguda que ens explica com és el seu dia a dia i com és el procés de creació d’un llibre seu... després s’entreguen els premis als millors creadors d’aquest any en els Jocs Florals i, finalment, nosaltres tancarem l’acte amb una petita cantada...
Per segona vegada durant aquest curs hem assajat la col·locació de la coral en l’espai físic i això ens fa guanyar temps... tothom sap on va... el que tenim per endavant és curt, i ho hem assajat bé aquest mateix matí, així que anem per feina amb il·lusió... Primer, SI ET QUEDES AMB MI, correcte i necessària per escalfar veus. Després, CAMINS. Instrumentalment correcte; la gent no s’imagina la feinada que hem tingut amb aquesta cançó. L’acordió de la Queralt queda amagat entre tanta veu, i és una pena perquè sona bé i hi ha molta feina darrera. Així que decidim canviar-la de lloc i col·locar-la més cèntrica. Amb la Laura i la seva flauta no tenim problemes perquè li hem posat un micròfon. Després, CAMÍ RAL. Afinada, correcte. I acabem amb NOVA VIDA, la versió en català preparada per a l’ocasió d’una cançó original en castellà de Sergio Dalma. El so del teclat de la Marta queda molt intens perquè també li hem posat un micròfon i baixem sobre la marxa el volum. Ja veig que caldrà cada vegada més que fem proves de so abans de les actuacions: ens fem grans. A mitja cançó el públic comença a seguir el ritme aplaudint i això ens sorprèn gratament. Però també ens despista. Ens oblidem de com fa el final i la cançó s’esvaeix en el moment que havia de ser més intensa... al final hi ha aplaudiments i la sensació personal que ho hem fet bé, però també és cert que ho podíem haver fet millor. Acaba l’acte i segur que alguns de vosaltres trobeu a faltar la rosa que en els darrers anys ens donaven a l’acabar... i és que aquest any som molts, moltíssims i ja hem acordat prèviament que no és necessari...
Tinc la sensació que ho hem fet bé però poc intens i ens ho confirmen després. Som més que mai, però sembla que, o ens fan vergonya els nostres companys, o hem entrat a mig gas i s’ha perdut en intensitat. És quelcom que ja ens havia passat a la Trobada de Corals. Cal cantar sense limitacions, sense miraments, sense pensar que la gent ens està mirant perquè en el fons no ens miren a ningú i ens miren a tots... cantar enmig d’un conjunt ens hauria de fer perdre les pors individuals i gaudir del moment cantant perquè se’ns escolti...
Ja s’ha acabat, i de nou hem posat el nostre granet de sorra en un esdeveniment de l’escola. No sé vosaltres, però nosaltres estem cansats. No sé si és la tensió, o els petits nervis que es poden tenir abans, o simplement que és divendres... hem gaudit un any més de la Diada de Sant Jordi i amb aquesta ja van quatre participacions... felicitats, Bojos!

01 de maig, 2008

XIV Trobada de corals de secundària a Sabadell (II)

Aquí teniu algunes de les fotos que disposem de la Trobada de Corals.
Que les gaudiu...



16 d’abril, 2008

XIV Trobada de Corals de Secundària a Sabadell (I)

16 d’abril de 2008. Avui ha estat el dia de la XIV Trobada de Corals de Secundària a Sabadell. Ha estat un bon dia. Crec que ha valgut la pena. Penso en tot el que avui ha passat i també recordo el que vam viure l’any passat a Granollers i veig moltes diferències... ha estat diferent i crec que ho hem viscut encara més...
Ens ha tocat llevar-nos d’horeta per no trobar-nos amb problemes a l’entrada a Sabadell i arribem a on ens toca un parell de minuts abans que les guies que ens han adjudicat. Les dues noies estaran tot el matí amb i per a nosaltres. Gràcies per la vostra ajuda.
Quan arribem, membres de l’organització ja ens fan saber que les altres escoles que han de fer el cant individual a l’Auditori de Caixa Sabadell tenen problemes: una avisà ahir que no es presentarà i l’altre ve de Berga i arribarà a les 10h. Ens ho fan saber com si fos un problema, però nosaltres ho preferim veure d’una altra manera: gaudirem d’un escenari per a nosaltres sols durant una bona estona.
El passeig fins l’auditori no se’ns fa llarg i esmorzem abans d’entrar. Ens dona temps per decidir que s’està millor dins que fora, per perdre una piloteta enmig d’unes plantes i per descobrir que el membre de l’organització que estarà amb nosaltres i la Maite es coneixen: el món és un mocador...





Pugem per una escala de cargol xulíssima. Hi ha sessió de toilettes prèvia improvisada que se’m fa eterna. Les noies del grup col·lapsen els lavabos i les últimes en sortir són les de primer: aquestes noies apunten maneres!
Entrem dins l’auditori i ens donen una bosseta amb la samarreta oficial de la trobada que haurem de portar durant el cant final. Tenim molt temps per endavant abans que no arribi l’altra coral, així que decidim fer un assaig de dimecres com sempre, però en un espai diferent: un assaig en un escenari com cal. De públic: les nostres guies i un parell d’amigues, un parell de membres de l’organització i nosaltres mateixos. Fem un repàs d’un bon grapat de les nostres cançons, amb més o menys fortuna, i després de cada cançó rebem els aplaudiments del nostre entregat públic. Gaudim d’una bona estona de música, i crec que ens ho passem bé cantant, el que per a nosaltres és el més important. El membre de l’organització ens fa saber que es nota que ens ho passem bé i ens felicita a tots plegats per la nostra tasca. L’Eva volta per la sala i enregistra sense que ens adonem massa, i gràcies a ella després podrem tenir un bon material per fer el muntatge de la trobada. Gràcies per gaudir amb nosaltres d’aquest dia i fer-nos aquest bon regal!




Finalment, l’altra coral entra a la sala i arriba el moment de la veritat. No sé com el vau viure cadascú de vosaltres; jo m’ho vaig passar bé. Em va semblar que no ho vam fer malament, potser una mica continguts. Em deia la Maite després que la segona cançó va quedar millor que la primera, tot i que jo ho vaig viure al revés, potser perquè em vaig adonar només començar el Boig per tu que la guitarra estava una mica desafinada, com de costum. Durant el Cada dia és un nou pas jo em vaig quedar “atascat” en el ritme un parell de moments i recordo haver rigut al descobrir els nois de la darrera fila movent la pancarta de l’escola al ritme de la cançó... una mica més tard vaig veure que eren el Lluís i el Víctor els encarregats de donar vida al nostre logo...
Després vam poder gaudir de les cançons de l’altra coral: un IES de Berga. La sensació que em va quedar és que ho van fer força bé, més o menys com nosaltres. I a continuació començà la peregrinació cap a la Fira de Sabadell. No sé, no se’m va fer tant llarg com l’any passat... durant el camí vaig haver de patir les idees esbojarrades de d’algunes de vosaltres i els comentaris quan ens creuàvem amb guies masculins d’altres grups, el crit de la Sandra al trobar-se cara a cara amb un pobre gosset, vaig gaudir sentint-vos cantant mentre caminàveu (tot i que l’any passat fou més intens) i, fins i tot, em vaig enfadar quan algú us va recriminar quelcom que no podia recriminar...


Ja allà vam entrar força ràpid i s’ha de dir que estava tot súper organitzat... potser no van passar deu minuts des que vam arribar a l’exterior de la Fira fins que vam arribar a les nostres cadires... no ha de ser fàcil organitzar tres mil persones, però ells ho van aconseguir... el que ens vam trobar era molt diferent al que havíem viscut només un any abans... aquí tots miràvem al mateix lloc i això inicialment em va semblar menys “familiar”... de segur que així va ser, perquè no va haver “ones” del públic, perquè no ens veiem... però també estàvem més propers tots plegats i això va ajudar a pujar la temperatura en certs moments... les pantalles central i laterals varen ser una gran idea i van apropar l’escenari com mai... i també quelcom per aplaudir fou l’”speaker”, l’altra ànima de la festa després del Constantí Sotelo... les demandes de silenci a tort i dret, els comentaris afilats envers els polítics, la idea d’anomenar una per una totes les escoles... a mi, personalment, em va entretenir força...

L’assaig previ a la cantada es fa una mica pesat, però també és súper necessari i ajuda molt, sobretot a grups com nosaltres, que arribem allà a mig fer... em va servir per copsar que la versió de Nabucco que havíem de fer tampoc era tant difícil (excepte uns compassos on les veus eren súper altes) i per gaudir de la directora que ens va conduir en la cançó de Els Pets... alguns em va semblar que us rèieu de com exagerava els moviments, però m’agradaria que la valoréssiu perquè sense actitud no hi ha motivació... el mestre Sotelo ens va guiar de nou pels terrenys de la seva cançó... no sé, em va semblar veure’l una mica més apagadet que l’any passat i el seu discurs se’m va fer una mica més pesadet, però continua sent una imatge a seguir de l’actitud viva i positiva d’un home que viu la música i la joventut tot i els anys...


A l’acabar l’assaig, algú em pregunta “ja està?” i jo li contesto: “no, encara no ha començat” i no s’ho acaba de creure... sí, ara queda el concert de veritat amb la presència de les autoritats... que em perdonin, però no acaben de quadrar en un acte com aquest i, a més, arriben tard... cal, però, el seu suport perquè aquest tipus d’actes tirin endavant... ja presents, comencem de veritat... Nabucco com mai, un principi a ple rendiment... l’”speaker” introdueix el tema de la cançó, els esclaus recorden amb nostàlgia la seva terra... després la cançó Sàpigues company amb lletra de Pere Quart, un homenatge a Sabadell... és de lluny la que queda pitjor perquè es nota que molta gent no se la sap... és una cançó amb una lletra amb intenció i una música amb detalls bonics, però que no enganxa ni de lluny amb el jovent... menys mal que surt millor que en els assajos... la tercera cançó és la reina de la festa... Jo sóc el teu amic, de Els Pets... me n’adono ja en els assajos que la lletra és més maca del que podia pensar d’una lletra d'aquest grup català... “Jo sóc el teu amic, vull que em molestis, sóc aquí, parla'm o plora, que no tinc cap altra feina aquesta nit”….val la pena, i a més queda espectacular... no tant com el tema de Titanic de l’any passat, però quasi quasi... és la primera vegada que se’m posa la pell de gallina... després Els Segadors... un himne que surt com havia de sortir, intens i emotiu... segona vegada que se’m posa la pell de gallina... a continuació El cant de la trobada, amb el “Visca!” final impressionant i, finalment, L’hora dels adéus... és curiós com una cançó popular escocesa se’ns fa tant propera... Deu minuts després som dels últims en abandonar l’espai. Ja quasi no queda ningú. El paisatge és més desolador que una altra cosa... milers de cadires buides, papers al terra per tot arreu, quasi el silenci...



I ara a dinar. Anem a La Bassa de Sabadell. Se’m fa potser llarg, però val la pena. Ens trobem amb una gran extensió de gespa per acabar el dia amb tranquil·litat. A nosaltres els profes ens toca menjar en un espai més o menys restringit i passem allà una estona. Però de seguida que veiem que va acabant el dinar passem a la gespa a gaudir d’un geladet que ens ha portat l’Eva i d’un pastís que ha portat de casa. Us anem mirant i veiem com xerreu alguns i com jugueu amb aigua uns altres... Una bona cloenda. Fem una foto de grup ben xula i tornem a casa. L’autocar ja ens espera. Durant la tornada parlem d’amor, de parelles, de la primavera, i de la vida... ja ha acabat el dia... un dia diferent, un dia destinat a la música... la música que ens uneix, que ens agermana, que fa que el món sigui millor... la música que fa que una idea com Bojos per la Música segueixi viva... fins la propera!

09 d’abril, 2008

Les nostres cançons per la XIV Trobada de Corals de Sabadell

Aquest dimecres passat vam acabar de decidir les cançons que cantarem per la trobada de corals de la setmana que ve a Granollers. La veritat és que el començament de la jornada fou impressionant... les tres o quatre primeres cançons van sonar molt i molt bé, i les dues primeres van passar a ser les escollides. No són de les difícils vocalment, i no fem gaires “floritures”, però queden bé i són diferents de les que vam cantar l’any passat. El dilluns que ve hem quedat per fer un assaig final de les dues i arreglar cosetes.

Les escollides han estat:

“Cada dia és un nou pas” d’Esquirols i “Boig per tu” de Sau.

BOIG PER TU és una cançó històrica del pop rock català. Inicialment fou només el tercer o quart senzil d’un àlbum de SAU de 1990. Amb els anys es va convertir en una mena d’himne i de lluny la cançó emblemàtica d’aquell grup català format per Carles Sabater i Pep Sala. Sembla una cançó d'amor a una dona, però en el fons és una cançó d'amor a la lluna. És una cançó que ha traspassat fronteres i que ha estat versionada en diverses ocasions, potser la més famosa per Luz Casal. Nosaltres la vam incorporar al nostre repertori el primer any de vida i sempre ens ha funcionat molt bé, entre d’altres coses perquè el públic també se la sap. D’aquesta cançó hem fet versions amb acordió, amb flauta travessera i flautes de bec. El proper dimecres la tocarem amb guitarra i flauta travessera.



CADA DIA ÉS UN NOU PAS és una de les cançons més emblemàtiques del grup ESQUIROLS, un grup de música popular català que va tenir els seus dies de glòria durant els anys 70. Esquirols va ser més que un grup de música, un referent català en uns moments polítics i culturals difícils per a Catalunya. Algunes de les seves cançons han passat a formar part dels cançoners de centenars d’esplais i agrupaments escoltes i és per això que moltíssims catalans coneixen les seves cançons però pocs coneixen els seus autors. Si voleu conèixer més sobre el grup aquí teniu una bona web. Nosaltres vam començar el nostre idil·li amb el grup amb la cançó de "Fent camí", però aquest any ha tingut molt més èxit la que la setmana que ve farem a la trobada. Sentiu en aquest vídeo la cançó original.

10 de gener, 2008

Retrobada i El trineu a l'Aurora.

Avui ens hem tornat a trobar després de les vacances de Nadal. Hem fet moltes coses diferents: presentar-vos aquesta bloc i els seus continguts, enregistrar alguna nadala, assajar per primera vegada noves cançons, veure un vídeo penjat a Internet... tenim molts projectes i moltes idees i caldrà veure les properes setmanes com es desenvolupen i cap a on podrem anar...

Avui volem compartir amb vosaltres una gravació del pare del Llorenç. Es tracta del Jingle bells-Cascabel-El trineu enregistrat a la residència L’Aurora el passat dia 27. Que gaudiu de la cançó...

06 de gener, 2008

La festa de reis de l'AMPA

Els BpM comencem el 2008 actuant a la festa de Reis que organitza l’AMPA de l’escola. Ja fa uns anys que participem.
Avui hem vingut 27 persones, i tot i que falta molta gent, ja és un nombre acceptable per poder fer quelcom amb cap i ulls. Ens organitzem i escalfem com ja és tradició al lavabo de les noies, però no serveix de res l’escalfament, perquè esperem quasi mitja hora abans no podem començar.
El gimnàs està ple de gent, fa goig. Nosaltres comencem una mica freds, però com que tenim als nens que canten i els pares que aplaudeixen, la cosa s’anima ràpid. El millor moment: la cançó de “El trineu” perquè s’aconsegueix un moment especial: la cançó ens queda molt bé, els pares estan cantant i aplaudint i els reis arriben al gimnàs en aquell moment. Es crea un instant molt bonic...
Avui hem fet el Fum, fum, fum, Les dotze van tocant, Adeste fideles, Santa Nit, Jingle bells-Cascabel-El trineu i Feliz Navidad. Després l’organització de l’AMPA ens regala a tots una carpeta classificadora molt xula i ens ofereix berenar. Fantàstic!

01 de gener, 2008

Primer trimestre. Mirada enrera

Han estat un parell de mesos (no arriba) força intensos que començaven amb la sorpresa que un bon grapat de nous alumnes dels diferents cursos s’afegien als Bojos per la Música en aquest nou any. Això suposava, sens dubte, un canvi quantitatiu (i esperem que també qualitatiu) del grup.

Ens està costant trobar l’equilibri entre cantar i passar-nos-ho bé entre tots plegats o fer-ho entre uns quants només i és per això que hem tingut alguns problemes que hem intentat resoldre en algun assaig. Però confiem que la cosa anirà a millor i no caldrà prendre mesures més rigoroses, per tal de dedicar el temps que disposem exclusivament als que ens agrada, que és compartir i gaudir la música.

En dos mesos ens hem conegut i hem fet pinya, al mateix temps que agafaven ritme. Hem participat en la diada de Santa Cecília i hem preparat un recital nadalenc que hem fet diverses vegades durant les festes. Per preparar aquest recital algunes cançons que no quedaven prou bé han quedat en l’oblit i noves idees han estat incorporades a peces ja assajades d’altres anys. Hem fet versions de nadales més complicades i afegit detalls de major qualitat. I hem anat a cantar a un parell de residències d’avis, que per a nosaltres és fonamental. Encara que l’absentisme el dia 27 fou important, vam aconseguir reunir un nombre important d’alumnes que van alegrar la vida durant uns minuts (i segurament durant les hores i dies posteriors) a alguns avis i iaies de la nostra ciutat.

El segon trimestre començarà aviat i ja estem desitjant començar. Ens esperen moltes sorpreses...