Bojos per la Música. Escola Cultura Pràctica

Escola Municipal de Música Josep Aymerich de la Garriga

2010-12-09T20:12:00.001+01:00

Avui surt al portal de TV3 un vídeo d'una coral infantil.

Oi què són macos?

http://www.tv3.cat/videos/3258090

El cançoner ja està fotocopiant-se!

2010-12-02T18:35:00.000+01:00

Finalment, després de quasi 2 mesos, el cançoner ja està apunt i ja l'he portat a la multicopista!

Tens un amic

2010-10-07T21:51:00.000+02:00

Aquest any, com era d'esperar, cantarem una cançó dels Gossos, que són de Manresa. Els organitzadors han escollit una peça que va ser versionada per a la Marató de TV3 del 2006.

Podeu escoltar la cancó completa aquí.

I si voleu tenir una mica de cultureta general, la veritat és que aquesta cançó dels Gossos és en realitat una versió en català d'una cançó de Carole King, You've got a friend. Podeu veure un vídeo d'una actuació amb la lletra subtitulada al castellà.

Sopa de Cabra 2011. El llistat

2010-10-04T12:57:00.000+02:00

Espectacle audiovisual Sopa de Cabra.2011.

Llistat de cançons:

Primer assaig del 2010

2010-01-14T21:53:00.000+01:00

Els BpM hem començat forts el 2010...

Personalment tinc l’agenda plena... tots els patis plens per anar arranjant cançons i anar donant cos a les idees que ens ronden pel cap...

En l’assaig no estàvem tots els que vam començar, però és normal... el grup ha d’ajustar-se i anar quedant només els que gaudeixen plenament de la música tal com nosaltres la concebem... tot i que, de vegades, els assaigs siguin avorrits...

De l’assaig en si em quedo amb un moment... la pell de gallina que se’m va posar al sentir com queda de bé la segona veu a El Far del Sud... i ja tenim les primeres frases en flauta... tot plegat apunta bones maneres i es converteix en una de les possibles estrelles d’aquest curs...

Feliç 2010

2010-01-05T16:46:00.001+01:00

Ja ha passat un trimestre... Buff! Rapidíssim!

Encara estem ben bé organitzant-nos i ja ha començat el 2010 i per això volem aprofitar per desitjar-vos un feliç any nou.

Fent una mirada enrera a aquestes primeres setmanes ja es pot entreveure la quantitat de coses que volem fer i que estan pendents... caldrà posar-se ja les piles... em quedo amb la sensació d'un grup divers que té ganes de fer coses... Tenim una secció de flauta que no acaba d'engegar però que ha quadrat els arranjaments de dues cançons aquest primer trimestre: "Bon dia" de Els Pets i "Les dotze van tocant". Tenim un grup d'alumnes i un tribunal de to preparats per cantar en petit committee unes cançons antigues però històriques dels BpM... Tenim un altre grup d'alumnes que espera ja fa diverses setmanes aprendre unes quantes cançons de Mary Poppins, les acabem fent o no en una obra de teatre... el repertori de la Trobada de Corals de Secundària de Lleida ja està decidit i encara no ens hem posat a descobrir-lo... sento com si el factor limitant de tot plegat fossim els coordinadors del grup, i això ja em sona del curs passat...

Per això com que comencem un any nou i és un bon costum fer nous i bons propòsits en aquests moments, nosaltres els fem en aquest sentit i desitgem enormement poder portar a terme un bon grapat de projectes musicals en el que queda que curs... Sort per a tots!

Inscripcions pel curs 2009-2010

2009-09-16T00:24:00.000+02:00

Els BpM comencem un nou any amb moltes il·lusions i espectatives. Hem pensat força sobre nosaltres durant l'estiu (de fet, ja abans d'acabar el curs) i hem ideat algunes novetats que segur us agradaran... però, anem poquet a poquet...

Aquest curs us haureu d'inscriure al grup via Internet per diversos motius que més endavant us explicarem... Durant la inscripció, us demanarem l'opinió sobre un grapat de cançons, moltes ja cantades pel grup en alguna ocasió i d'altres noves. És possible (quasi segur) que algunes no les coneixeu; per això us hem preparat un llistat de les cançons que porten vídeos o fragments d'elles afegits perquè pugueu conèixer totes les propostes. Aquest llistat el teniu aquí.

Per fer la inscripció, la fitxa corresponent -que necessitareu d'un mínim de 10 minuts per omplir- la teniu aquí. El millor que podeu fer és tenir els dos fulls oberts i anar fent.

Important: quan acabis el qüestionari de la fitxa d'inscripció no t'oblidis de prémer la tecla "SUBMIT": si no ho fas les dades no quedaran gravades. Si ho has fet correctament, el programa et deixarà veure les respostes donades fins aquell moment.

El curs s'acaba

2009-07-01T17:22:00.000+02:00

El curs 2008-2009 ja ha acabat i es tracta ara de tancar cercles.

El darrer trimestre de curs els BpM i la dinàmica del nostre grup han millorat molt. Hem aconseguit finalment passar-ho bé i que soni bé.

La trobada de corals de secundària a Barcelona ja és història. Cantar en el Palau Sant Jordi fou menys emocionant del que esperàvem però, en canvi, ho vàrem passar molt i molt bé al cant individual: les corals d'Andorra, Sant Boi de Llobregat i Berga segurament tenen gran part de culpa... i el “Give it up!” conjunt...

També actuàrem dues vegades en llars d'avis: a Casa Marqués i a les Germanes Josefines... experiències enriquidores, com sempre...

I acomiadàrem el curs amb un petit piscolabis amb geladet inclòs i la participació a la festa de l'ESO cantant “Jo sóc el teu amic”...

Darrera queden les dificultats per engegar i trobar espais temporals per a nosaltres, especialment per part dels professors, i davant hi ha ja un bon ventall de noves idees i il·lusions per començar de nou...

Teatre: primera fase OK.

2009-06-20T14:25:00.000+02:00

Els dimarts de teatre han estat complicats. Ens ha costat dinamitzar el grup: 4 cançons no han donat per gaire, però tampoc hem estat capaços d'arrodonir les versions fins quasi al final...

Per tenir idees i ser creatius cal una ment desperta i lúcida, i als professors ens ha costat aquest curs no ser superats per les responsabilitats i les tasques de darrera hora...

Tot i així, finalment hem enregistrat versions de 3 de les 4 cançons que havíem de preparar... tot un curs per 3 cançons i mitja... Déu n'hi do la feinada! Canvis de to, arreglos per a teclats i flauta travessera, intentar personalitzar les veus...

Estem contents amb el resultat final (i, pel que sembla, també els responsables de la companyia de teatre), tot i que queda molt per treballar encara... però això serà ja després de l'estiu...

Any difícil

2009-01-23T21:49:00.000+01:00

El curs va passant... i no ens va tan bé com voldríem... la veritat és que aquest està sent el curs més difícil de BpM, si més no vist des del nostre punt de vista. I això que teníem moltes coses a favor: un grup més reduït que el curs passat, noves idees i expectatives, bones veus incorporades i treballades fa anys pel Joan Marc... tot i així, ni la dinàmica ni els resultats obtinguts són el que esperàvem... bàsicament -suposo- és una qüestió de cansament mental... aquest any es porten pitjor les responsabilitats diverses (pròpies o no) de la nostra tasca docent... costa més també trobar moments per preparar arranjaments i nous tons... i també se'ns fa més difícil poder quedar amb uns o altres per preparar detalls de les cançons... costa trobar el to correcte, el ritme i l'estil són diferents... i, a més, els dimarts de teatre ens carreguen especialment, perquè no és fàcil... és lenta i laboriosa la tasca a fer... tot plegat fa que ens trobem setmana rera setmana amb problemes i limitacions...

Però no vol ser aquesta una entrada trista o pessimista... ben al contrari... enmig de totes aquestes problemàtiques hem sabut centrar-nos en un parell d'objectius per donar una mica de sentit al que estem fent... i ho estem aconseguint... hem reduït l'extens possible repertori a un grapat de bones cançons que hem només de polir... per cantar-les en 3 o 4 sessions, encara una mica per decidir... hem establert un calendari d'assajos escàs però suficient (i sobretot, no improvisat) i sembla que, per fi, els primers resultats arriben...

Esperem que vosaltres, els que esteu cantant setmana rera setmana, també gaudiu ara de la feina feta durant el curs... en les properes entrades anirem deixant constància dels nostres èxits que ara, finalment, de ben segur arribaran... Recordeu: en un any difícil els resultats costa més que arribin, però arriben... i quan ho fan, llavors, és un autèntic plaer...

Dimarts de teatre

2008-10-29T23:33:00.000+01:00

Els BpM ens hem engrescat a fer aquest curs una cosa ben diferent. Estem preparant unes cançons per a una col·laboració amb el grup de teatre 34 Passes. Per fer-ho hem hagut de "renunciar" a un dels pilars del nostre grup: que qualsevol persona que vulgui participar del grup ho pot fer, canti bé o canti malament. És per això que hem decidit (de manera extraordinària) fer grup de BpM dues vegades a la setmana: els dimarts amb un grup reduit per preparar el teatre, i els dijous la sessió tradicional de Bojos per la Música. El grup del dimarts és un grup format per alumnes voluntaris que, a més, han estat seleccionats. És un grup de treball compromés amb la feina a fer i amb disponibilitat temporal per participar. La veritat és que el procés de selecció ha estat dur pels coordinadors, perquè no hi ha res pitjor en aquesta história que haver de dir no a un alumne. És una pena, però ha hagut de ser així.

Aquí teniu la foto de família.

Dijous de música

2008-10-23T00:50:00.000+02:00

Els dijous a l'hora de dinar ens tornem a trobar els Bojos per la Música.

Aquest curs som (un amunt o un avall) 33, incloent aquesta vegada quatre profes. 9 de quart, 4 de tercer, 9 de segon i 7 de primer. La veritat és que és un grup força més petit que el 2007, però això fa que sigui més proper i més unit. El que menys ens va agradar el curs passat és que, al ser tants, sovint la gent es dispersava i era complicat mantenir la concentració i les ganes de fer feina. Aquest principi de curs tot surt molt més natural, molt més fàcil...

Com a novetats, tenim un grup reduit d'alumnes de primer, però amb veus molt treballades pel Joan Marc perquè formen part també del grup Sembra. D'altra banda, tenim algunes novetats de quart, que ens alegren especialment perquè podem gaudir d'elles abans de marxar. Sigui com sigui, queden moltes persones compromeses des de fa anys al grup, i un generós nombre de persones que repeteixen, i tots plegats estem amb ganes de passar plegats un bon curs de Bojos.

Comença un nou curs

2008-10-01T22:42:00.000+02:00

Un nou curs comença, també per als Bojos per la Música.
Aquest és, però, un any especial... per dos motius:

1r) Perquè enguany celebrem el nostre 5è aniversari, i ho fem retornant als nostres orígens.
2n) Perquè hem acceptat un projecte especial i diferent, que ens ha fet plantejar-nos el grup i sortir-ne reforçats.

Sigui com sigui, ja som aquí i aquests som nosaltres.

Recital a Peggy nens

2008-06-14T23:00:00.000+02:00

Abans d'acabar el curs, ens plantegem la possibilitat d'actuar per un públic infantil, com ja havíem fet tres anys abans, llavors a La Quitxalla.Els membres del grup accepten encantats i així, preparem un breu repertori per actuar en aquesta ocasió davant dels nens de l'escola bressol Peggy nens. Tres anys enrera, la Jana i la Lluna foren dos espectadores; aquesta vegada, en Pau seria un d'ells.

Per a l'actuació preparem algunes cançons tradicionals infantils, i un parell de cançons que surten al CD "Cançonetes" d'en Jordi Tonietti. Us enrecordeu? "A mi m'agrada passejar per on hi ha floretes... per on hi ha floretes..." i "Drac-catacric-catacrac no em fas cap por..."

L'actuació surt bé, però el més curiós és que se'ns queda especialment curt. Quan la gent gaudeix amb el que fas, vol més...

Sant Jordi 2008

2008-05-21T15:26:00.000+02:00

25 d’abril de 2008. Avui no és Sant Jordi, però nosaltres ho celebrem ara com si ho fos... aquesta tarda de divendres la dediquem a celebrar aquesta esdeveniment cultural amb la visita d’una escriptora reconeguda que ens explica com és el seu dia a dia i com és el procés de creació d’un llibre seu... després s’entreguen els premis als millors creadors d’aquest any en els Jocs Florals i, finalment, nosaltres tancarem l’acte amb una petita cantada...
Per segona vegada durant aquest curs hem assajat la col·locació de la coral en l’espai físic i això ens fa guanyar temps... tothom sap on va... el que tenim per endavant és curt, i ho hem assajat bé aquest mateix matí, així que anem per feina amb il·lusió... Primer, SI ET QUEDES AMB MI, correcte i necessària per escalfar veus. Després, CAMINS. Instrumentalment correcte; la gent no s’imagina la feinada que hem tingut amb aquesta cançó. L’acordió de la Queralt queda amagat entre tanta veu, i és una pena perquè sona bé i hi ha molta feina darrera. Així que decidim canviar-la de lloc i col·locar-la més cèntrica. Amb la Laura i la seva flauta no tenim problemes perquè li hem posat un micròfon. Després, CAMÍ RAL. Afinada, correcte. I acabem amb NOVA VIDA, la versió en català preparada per a l’ocasió d’una cançó original en castellà de Sergio Dalma. El so del teclat de la Marta queda molt intens perquè també li hem posat un micròfon i baixem sobre la marxa el volum. Ja veig que caldrà cada vegada més que fem proves de so abans de les actuacions: ens fem grans. A mitja cançó el públic comença a seguir el ritme aplaudint i això ens sorprèn gratament. Però també ens despista. Ens oblidem de com fa el final i la cançó s’esvaeix en el moment que havia de ser més intensa... al final hi ha aplaudiments i la sensació personal que ho hem fet bé, però també és cert que ho podíem haver fet millor. Acaba l’acte i segur que alguns de vosaltres trobeu a faltar la rosa que en els darrers anys ens donaven a l’acabar... i és que aquest any som molts, moltíssims i ja hem acordat prèviament que no és necessari...
Tinc la sensació que ho hem fet bé però poc intens i ens ho confirmen després. Som més que mai, però sembla que, o ens fan vergonya els nostres companys, o hem entrat a mig gas i s’ha perdut en intensitat. És quelcom que ja ens havia passat a la Trobada de Corals. Cal cantar sense limitacions, sense miraments, sense pensar que la gent ens està mirant perquè en el fons no ens miren a ningú i ens miren a tots... cantar enmig d’un conjunt ens hauria de fer perdre les pors individuals i gaudir del moment cantant perquè se’ns escolti...
Ja s’ha acabat, i de nou hem posat el nostre granet de sorra en un esdeveniment de l’escola. No sé vosaltres, però nosaltres estem cansats. No sé si és la tensió, o els petits nervis que es poden tenir abans, o simplement que és divendres... hem gaudit un any més de la Diada de Sant Jordi i amb aquesta ja van quatre participacions... felicitats, Bojos!

XIV Trobada de corals de secundària a Sabadell (II)

2008-05-01T06:31:00.000+02:00

Aquí teniu algunes de les fotos que disposem de la Trobada de Corals.
Que les gaudiu...

XIV Trobada de Corals de Secundària a Sabadell (I)

2008-04-16T12:41:00.000+02:00

16 d’abril de 2008. Avui ha estat el dia de la XIV Trobada de Corals de Secundària a Sabadell. Ha estat un bon dia. Crec que ha valgut la pena. Penso en tot el que avui ha passat i també recordo el que vam viure l’any passat a Granollers i veig moltes diferències... ha estat diferent i crec que ho hem viscut encara més...
Ens ha tocat llevar-nos d’horeta per no trobar-nos amb problemes a l’entrada a Sabadell i arribem a on ens toca un parell de minuts abans que les guies que ens han adjudicat. Les dues noies estaran tot el matí amb i per a nosaltres. Gràcies per la vostra ajuda.
Quan arribem, membres de l’organització ja ens fan saber que les altres escoles que han de fer el cant individual a l’Auditori de Caixa Sabadell tenen problemes: una avisà ahir que no es presentarà i l’altre ve de Berga i arribarà a les 10h. Ens ho fan saber com si fos un problema, però nosaltres ho preferim veure d’una altra manera: gaudirem d’un escenari per a nosaltres sols durant una bona estona.
El passeig fins l’auditori no se’ns fa llarg i esmorzem abans d’entrar. Ens dona temps per decidir que s’està millor dins que fora, per perdre una piloteta enmig d’unes plantes i per descobrir que el membre de l’organització que estarà amb nosaltres i la Maite es coneixen: el món és un mocador...

Pugem per una escala de cargol xulíssima. Hi ha sessió de toilettes prèvia improvisada que se’m fa eterna. Les noies del grup col·lapsen els lavabos i les últimes en sortir són les de primer: aquestes noies apunten maneres!
Entrem dins l’auditori i ens donen una bosseta amb la samarreta oficial de la trobada que haurem de portar durant el cant final. Tenim molt temps per endavant abans que no arribi l’altra coral, així que decidim fer un assaig de dimecres com sempre, però en un espai diferent: un assaig en un escenari com cal. De públic: les nostres guies i un parell d’amigues, un parell de membres de l’organització i nosaltres mateixos. Fem un repàs d’un bon grapat de les nostres cançons, amb més o menys fortuna, i després de cada cançó rebem els aplaudiments del nostre entregat públic. Gaudim d’una bona estona de música, i crec que ens ho passem bé cantant, el que per a nosaltres és el més important. El membre de l’organització ens fa saber que es nota que ens ho passem bé i ens felicita a tots plegats per la nostra tasca. L’Eva volta per la sala i enregistra sense que ens adonem massa, i gràcies a ella després podrem tenir un bon material per fer el muntatge de la trobada. Gràcies per gaudir amb nosaltres d’aquest dia i fer-nos aquest bon regal!

Finalment, l’altra coral entra a la sala i arriba el moment de la veritat. No sé com el vau viure cadascú de vosaltres; jo m’ho vaig passar bé. Em va semblar que no ho vam fer malament, potser una mica continguts. Em deia la Maite després que la segona cançó va quedar millor que la primera, tot i que jo ho vaig viure al revés, potser perquè em vaig adonar només començar el Boig per tu que la guitarra estava una mica desafinada, com de costum. Durant el Cada dia és un nou pas jo em vaig quedar “atascat” en el ritme un parell de moments i recordo haver rigut al descobrir els nois de la darrera fila movent la pancarta de l’escola al ritme de la cançó... una mica més tard vaig veure que eren el Lluís i el Víctor els encarregats de donar vida al nostre logo...
Després vam poder gaudir de les cançons de l’altra coral: un IES de Berga. La sensació que em va quedar és que ho van fer força bé, més o menys com nosaltres. I a continuació començà la peregrinació cap a la Fira de Sabadell. No sé, no se’m va fer tant llarg com l’any passat... durant el camí vaig haver de patir les idees esbojarrades de d’algunes de vosaltres i els comentaris quan ens creuàvem amb guies masculins d’altres grups, el crit de la Sandra al trobar-se cara a cara amb un pobre gosset, vaig gaudir sentint-vos cantant mentre caminàveu (tot i que l’any passat fou més intens) i, fins i tot, em vaig enfadar quan algú us va recriminar quelcom que no podia recriminar...

Ja allà vam entrar força ràpid i s’ha de dir que estava tot súper organitzat... potser no van passar deu minuts des que vam arribar a l’exterior de la Fira fins que vam arribar a les nostres cadires... no ha de ser fàcil organitzar tres mil persones, però ells ho van aconseguir... el que ens vam trobar era molt diferent al que havíem viscut només un any abans... aquí tots miràvem al mateix lloc i això inicialment em va semblar menys “familiar”... de segur que així va ser, perquè no va haver “ones” del públic, perquè no ens veiem... però també estàvem més propers tots plegats i això va ajudar a pujar la temperatura en certs moments... les pantalles central i laterals varen ser una gran idea i van apropar l’escenari com mai... i també quelcom per aplaudir fou l’”speaker”, l’altra ànima de la festa després del Constantí Sotelo... les demandes de silenci a tort i dret, els comentaris afilats envers els polítics, la idea d’anomenar una per una totes les escoles... a mi, personalment, em va entretenir força...

L’assaig previ a la cantada es fa una mica pesat, però també és súper necessari i ajuda molt, sobretot a grups com nosaltres, que arribem allà a mig fer... em va servir per copsar que la versió de Nabucco que havíem de fer tampoc era tant difícil (excepte uns compassos on les veus eren súper altes) i per gaudir de la directora que ens va conduir en la cançó de Els Pets... alguns em va semblar que us rèieu de com exagerava els moviments, però m’agradaria que la valoréssiu perquè sense actitud no hi ha motivació... el mestre Sotelo ens va guiar de nou pels terrenys de la seva cançó... no sé, em va semblar veure’l una mica més apagadet que l’any passat i el seu discurs se’m va fer una mica més pesadet, però continua sent una imatge a seguir de l’actitud viva i positiva d’un home que viu la música i la joventut tot i els anys...

A l’acabar l’assaig, algú em pregunta “ja està?” i jo li contesto: “no, encara no ha començat” i no s’ho acaba de creure... sí, ara queda el concert de veritat amb la presència de les autoritats... que em perdonin, però no acaben de quadrar en un acte com aquest i, a més, arriben tard... cal, però, el seu suport perquè aquest tipus d’actes tirin endavant... ja presents, comencem de veritat... Nabucco com mai, un principi a ple rendiment... l’”speaker” introdueix el tema de la cançó, els esclaus recorden amb nostàlgia la seva terra... després la cançó Sàpigues company amb lletra de Pere Quart, un homenatge a Sabadell... és de lluny la que queda pitjor perquè es nota que molta gent no se la sap... és una cançó amb una lletra amb intenció i una música amb detalls bonics, però que no enganxa ni de lluny amb el jovent... menys mal que surt millor que en els assajos... la tercera cançó és la reina de la festa... Jo sóc el teu amic, de Els Pets... me n’adono ja en els assajos que la lletra és més maca del que podia pensar d’una lletra d'aquest grup català... “Jo sóc el teu amic, vull que em molestis, sóc aquí, parla'm o plora, que no tinc cap altra feina aquesta nit”….val la pena, i a més queda espectacular... no tant com el tema de Titanic de l’any passat, però quasi quasi... és la primera vegada que se’m posa la pell de gallina... després Els Segadors... un himne que surt com havia de sortir, intens i emotiu... segona vegada que se’m posa la pell de gallina... a continuació El cant de la trobada, amb el “Visca!” final impressionant i, finalment, L’hora dels adéus... és curiós com una cançó popular escocesa se’ns fa tant propera... Deu minuts després som dels últims en abandonar l’espai. Ja quasi no queda ningú. El paisatge és més desolador que una altra cosa... milers de cadires buides, papers al terra per tot arreu, quasi el silenci...

I ara a dinar. Anem a La Bassa de Sabadell. Se’m fa potser llarg, però val la pena. Ens trobem amb una gran extensió de gespa per acabar el dia amb tranquil·litat. A nosaltres els profes ens toca menjar en un espai més o menys restringit i passem allà una estona. Però de seguida que veiem que va acabant el dinar passem a la gespa a gaudir d’un geladet que ens ha portat l’Eva i d’un pastís que ha portat de casa. Us anem mirant i veiem com xerreu alguns i com jugueu amb aigua uns altres... Una bona cloenda. Fem una foto de grup ben xula i tornem a casa. L’autocar ja ens espera. Durant la tornada parlem d’amor, de parelles, de la primavera, i de la vida... ja ha acabat el dia... un dia diferent, un dia destinat a la música... la música que ens uneix, que ens agermana, que fa que el món sigui millor... la música que fa que una idea com Bojos per la Música segueixi viva... fins la propera!

Les nostres cançons per la XIV Trobada de Corals de Sabadell

2008-04-09T11:05:00.000+02:00

Aquest dimecres passat vam acabar de decidir les cançons que cantarem per la trobada de corals de la setmana que ve a Granollers. La veritat és que el començament de la jornada fou impressionant... les tres o quatre primeres cançons van sonar molt i molt bé, i les dues primeres van passar a ser les escollides. No són de les difícils vocalment, i no fem gaires “floritures”, però queden bé i són diferents de les que vam cantar l’any passat. El dilluns que ve hem quedat per fer un assaig final de les dues i arreglar cosetes.

Les escollides han estat:

“Cada dia és un nou pas” d’Esquirols i “Boig per tu” de Sau.

BOIG PER TU és una cançó històrica del pop rock català. Inicialment fou només el tercer o quart senzil d’un àlbum de SAU de 1990. Amb els anys es va convertir en una mena d’himne i de lluny la cançó emblemàtica d’aquell grup català format per Carles Sabater i Pep Sala. Sembla una cançó d'amor a una dona, però en el fons és una cançó d'amor a la lluna. És una cançó que ha traspassat fronteres i que ha estat versionada en diverses ocasions, potser la més famosa per Luz Casal. Nosaltres la vam incorporar al nostre repertori el primer any de vida i sempre ens ha funcionat molt bé, entre d’altres coses perquè el públic també se la sap. D’aquesta cançó hem fet versions amb acordió, amb flauta travessera i flautes de bec. El proper dimecres la tocarem amb guitarra i flauta travessera.

CADA DIA ÉS UN NOU PAS és una de les cançons més emblemàtiques del grup ESQUIROLS, un grup de música popular català que va tenir els seus dies de glòria durant els anys 70. Esquirols va ser més que un grup de música, un referent català en uns moments polítics i culturals difícils per a Catalunya. Algunes de les seves cançons han passat a formar part dels cançoners de centenars d’esplais i agrupaments escoltes i és per això que moltíssims catalans coneixen les seves cançons però pocs coneixen els seus autors. Si voleu conèixer més sobre el grup aquí teniu una bona web. Nosaltres vam començar el nostre idil·li amb el grup amb la cançó de "Fent camí", però aquest any ha tingut molt més èxit la que la setmana que ve farem a la trobada. Sentiu en aquest vídeo la cançó original.

Retrobada i El trineu a l'Aurora.

2008-01-10T00:24:00.000+01:00

Avui ens hem tornat a trobar després de les vacances de Nadal. Hem fet moltes coses diferents: presentar-vos aquesta bloc i els seus continguts, enregistrar alguna nadala, assajar per primera vegada noves cançons, veure un vídeo penjat a Internet... tenim molts projectes i moltes idees i caldrà veure les properes setmanes com es desenvolupen i cap a on podrem anar...

Avui volem compartir amb vosaltres una gravació del pare del Llorenç. Es tracta del Jingle bells-Cascabel-El trineu enregistrat a la residència L’Aurora el passat dia 27. Que gaudiu de la cançó...

La festa de reis de l'AMPA

2008-01-06T07:12:00.000+01:00

Els BpM comencem el 2008 actuant a la festa de Reis que organitza l’AMPA de l’escola. Ja fa uns anys que participem.
Avui hem vingut 27 persones, i tot i que falta molta gent, ja és un nombre acceptable per poder fer quelcom amb cap i ulls. Ens organitzem i escalfem com ja és tradició al lavabo de les noies, però no serveix de res l’escalfament, perquè esperem quasi mitja hora abans no podem començar.
El gimnàs està ple de gent, fa goig. Nosaltres comencem una mica freds, però com que tenim als nens que canten i els pares que aplaudeixen, la cosa s’anima ràpid. El millor moment: la cançó de “El trineu” perquè s’aconsegueix un moment especial: la cançó ens queda molt bé, els pares estan cantant i aplaudint i els reis arriben al gimnàs en aquell moment. Es crea un instant molt bonic...
Avui hem fet el Fum, fum, fum, Les dotze van tocant, Adeste fideles, Santa Nit, Jingle bells-Cascabel-El trineu i Feliz Navidad. Després l’organització de l’AMPA ens regala a tots una carpeta classificadora molt xula i ens ofereix berenar. Fantàstic!

Primer trimestre. Mirada enrera

2008-01-01T12:39:00.000+01:00

Han estat un parell de mesos (no arriba) força intensos que començaven amb la sorpresa que un bon grapat de nous alumnes dels diferents cursos s’afegien als Bojos per la Música en aquest nou any. Això suposava, sens dubte, un canvi quantitatiu (i esperem que també qualitatiu) del grup.

Ens està costant trobar l’equilibri entre cantar i passar-nos-ho bé entre tots plegats o fer-ho entre uns quants només i és per això que hem tingut alguns problemes que hem intentat resoldre en algun assaig. Però confiem que la cosa anirà a millor i no caldrà prendre mesures més rigoroses, per tal de dedicar el temps que disposem exclusivament als que ens agrada, que és compartir i gaudir la música.

En dos mesos ens hem conegut i hem fet pinya, al mateix temps que agafaven ritme. Hem participat en la diada de Santa Cecília i hem preparat un recital nadalenc que hem fet diverses vegades durant les festes. Per preparar aquest recital algunes cançons que no quedaven prou bé han quedat en l’oblit i noves idees han estat incorporades a peces ja assajades d’altres anys. Hem fet versions de nadales més complicades i afegit detalls de major qualitat. I hem anat a cantar a un parell de residències d’avis, que per a nosaltres és fonamental. Encara que l’absentisme el dia 27 fou important, vam aconseguir reunir un nombre important d’alumnes que van alegrar la vida durant uns minuts (i segurament durant les hores i dies posteriors) a alguns avis i iaies de la nostra ciutat.

El segon trimestre començarà aviat i ja estem desitjant començar. Ens esperen moltes sorpreses...

Nadales pels avis 2007

2007-12-31T00:17:00.000+01:00

El dia 27 de desembre a la tarda vam actuar en dues residències d’avis: L’Aurora i les Germanes Josefines.
Cada vegada que anem a cantar a la gent gran se m’omple l’esperit perquè, observant com les iaies ens miren, me n’adono que estem fent una bona obra. Sí, la veritat és que costa molt arrossegar-vos a alguns perquè vingueu, però la veritat és que no ens ho passem pas malament i la gent gran ens ho agraeix profundament. N’estic segur.
Sigui com sigui, aquest any hem batut tots els rècords de participació. Perquè tot i venir només 28 dels quasi 70 membres del grup, la veritat és que ha estat l’any que més persones hem anat a cantar a una residència. I veient el poc espai que vam disposar en ambdós llocs, quasi millor ser pocs i amb ganes de fer-ho, que tot el grup. No sé pas on ens haguéssim col·locat tots plegats!

La nostra cantada de nadales a l’Aurora fou important per un doble motiu afegit:
1r. Perquè fou la nostra primera actuació fora de l’escola en aquest curs 2007-2008.
2n. Perquè era la nostra primera visita a aquesta residència.
La veritat és que la residència te un espai per cantar petitó, però potser a l’estiu podríem cantar en el pati interior que tenen que és preciós, oi?
Quan vam arribar a lloc, de seguida vaig tenir una doble sensació estranya: per una banda, estàvem molt apretadets i, tot i que la majoria ja estàveu ben col·locats, em va costar organitzar una mica el tema de les jaquetes, els instruments, etc. D’altra banda, vaig sentir una calor especialment intensa, de manera que de seguida vaig començar a suar... potser, fins i tot, l’ambient estava caldejat... podria ser la raó per la qual el Xavi Vericat va tenir una mena de mareig...
Sigui com sigui, vam anar fent el nostre repertori com vam poder (potser alguna segona veu una mica més coixa per manca d’alumnes)i va ser xulo perquè alguna iaia cantava i tot (penseu que els fa tanta il·lusió que els vinguin a veure i que cantin per a ells que està bé que s’animin a alliberar-se i a mostrar les seves emocions). Em va sobtar positivament que moltes tararejaven les cançons que tocàvem amb les flautes. Aquestes cançons las vam pensar com a complement i estan col·locades en el repertori per anar descansant la veu i resulta que van tenir també un paper protagonista.
Al final del repertori la sorpresa la vam tenir nosaltres. Ens van oferir un berenar que va ser força important. De fet, dels millors que he vist en els anys que portem als BpM! I també ens van oferir un “aguinaldo” que vaig rebutjar educadament, perquè els BpM simplement volem compartir el nostre temps i la nostra música. Estic segur que la majoria vau agrair moltíssim el berenar. I jo també.
També cal destacar que van venir uns quants pares a veure’ns, i això és molt important. Sempre hem convidat als pares als nostres recitals i l’experiència diu que venen molt poquets. I és una pena. Nois i noies: heu d’animar a les vostres famílies a que us vinguin a veure. Sou una delícia cantant i és una pena que s’ho perdin! Aquest any crec que aconseguirem, però, que alguns pares comparteixin també amb nosaltres algunes de les nostres vivències.
Després vam anar caminant a l’altra residència. Fèiem una fila allà plegats, baixant pel carrer... alguns amb els barrets de Papà Noel, d’altres amb les panderetes... amb la Maria Teresa de secretaria vam quadrar molt bé el tema de la distància, així que en poc més de deu minuts ja estàvem davant del convent de les monges Josefines on havíem de fer el segon recital. Vam fer unes fotos de grup i cap endins. Les iaies ens esperàvem i vam anar per feina. Aquí vam tenir una mica més d’espai, fins i tot jo vaig tenir una cadira. I vam fer el recital amb més calma... jo tinc aquesta sensació, potser perquè tenia als meus fills per allà. Curiós veure gatejar el Job mentre cantàveu... Un avi d’algú de vosaltres ens va fer el favor de gravar-nos amb la meva càmera. I uns pares ens van fer fotos i vídeos en l’Aurora. A veure com ha quedat tot plegat!
Quan vam acabar vaig trigar una mica en recollir-ho tot i una monja em va agrair el recital. Al sortir ja no hi éreu la majoria. Cap problema. Perquè vosaltres ja havíeu complert de sobres. Havíeu fet feliços uns avis i unes iaies durant una bona estona, i això no te preu. Recordeu les seves mirades i els seus ulls mentre cantàveu. Són aquests detalls els que donen sentit a iniciatives com la d’aquest dia.
Que passeu molt bé el que queda de festes i que el 2008 ens porti també molta música i moltes ganes de compartir-la.

Les dotze van tocant. 2007

2007-12-24T12:14:00.000+01:00

Hem gravat una de les nadales que estem preparat pels recitals de festes per extreure’n el so per acompanyar la postal de Nadal que han fet tres companyes del 3r A i que penjarem a la web de l’escola. Aquí podeu gaudir del vídeo gravat interpretant la nadala "Les dotze van tocant" i la música estarà disponible durant les festes nadalenques a l’adreça web http://www.culturapractica.cat/eso

Aprofitem per desitjar-vos unes bones festes i que l'any que aviat començarà estigui ple de salut, emocions, aprenentatges i (com no) de bona música.

Nadales per als companys 2007

2007-12-23T11:15:00.000+01:00

Aprofitant que estàvem preparant un recital nadalenc, i com ja ha estat habitual els darrers anys, els BpM van cantar per a la resta dels seus companys el darrer dia de classe abans de les festes de Nadal. Vam preparar la sala de Tecnologia per poder encabir tot l’alumnat en dos torns i vam preparar un full amb les lletres d’algunes de les cançons per animar a la gent a cantar amb nosaltres. Com sempre, va haver qui es va animar a cantar i va haver qui no va parar de xerrar...

La veritat és que va ser una darrera hora de trimestre interessant: els BpM cantant sols per primera vegada davant dels seus companys. La pena és que tot va començar una mica tard i això va fer que haguéssim de reduir el recital preparat. Però la majoria ens ho vam passar la mar de bé. Dic la majoria perquè a alguns els fa molta vergonya cantar davant dels seus companys...

Editant el vídeo de les actuacions hem pogut descobrir detalls que ens vam perdre durant les actuacions: la complicitat de les flautes, les mirades durant les segones veus, els somriures quan alguna cosa no ha sortit bé, les vergonyes, les dretes i les esquerres al ball, tot un bon grapat de detalls que us animem a reviure amb el vídeo...

Ens donen el premi Balena!

2007-12-22T11:39:00.000+01:00

En el número 53 de la revista de l’escola, surt una imatge nostra i aquest text:

Atorguem el Premi Balena al conjunt músico-coral BpM (Bojos per la Música), format per alumnes d’ESO de l’escola, que ja ha començat el seu quart curs d’existència. Ho fan contents i molt motivats, pendents de renovar la secció a la web, estrenant bloc i sorpresos per l’acollida rebuda a la crida a participar: enguany són uns 70! Tot un repte que esperem puguin superar i compartir amb tots vosaltres en diverses actuacions al llarg del curs.

Nadales 2007

2007-12-18T00:32:00.000+01:00

Al llarg de les primeres setmanes de curs hem estat assajant amb l’objectiu principal d’anar fent pinya i agafant ritme. Amb l’excusa de les festes nadalenques, però, hem estat assajant algunes nadales i finalment hem preparat un repertori que, parcial o completament, farem diverses vegades al llarg d’aquests dies.

NADALES. BOJOS PER LA MÚSICA 2007

1. Santa Nit. (flautes de bec)
2. El dimoni escuat. (veus)
3. Adeste fideles. (flautes de bec).
4. Fum, fum, fum. (guitarres espanyola i elèctrica, dues veus).
5. Les dotze van tocant. (guitarres espanyola i elèctrica, dues veus, flautes de bec i flauta travessera).
6. I wish you a merry Christmas. (flautes de bec)
7. Jingle bells – Cascabel – El trineu. (guitarra espanyola, flauta travessera, veus, picarols, panderetes)
8. Let it snow (veus, flauta travessera, pals de ritme)
9. Santa Nit (dues veus)
10. Los peces en el río (flautes de bec)
11. Feliz Navidad (guitarra espanyola, veus i pandereta).

Un punt rebel al grup

2007-12-15T10:54:00.000+01:00

El tercer instrument introduït aquest curs en el grup ha estat la guitarra elèctrica. La Sònia Florenza (que el curs passat tocava amb nosaltres la guitarra espanyola) aquest any ens aportarà un punt més rebel i juvenil amb l’elèctrica. Ja fa un parell d’anys vam provar de fer un parell de cançons acompanyant-nos d’una guitarra elèctrica, però va quedar en assaigs... aquest curs, per primera vegada, serà present en les nostres actuacions... hem d’aprendre plegats a incorporar-la harmoniosament a les nostres versions... a veure com ho fem!

De moment, amb la Sònia estem treballant en tres cançons: Les dotze van tocant, Fum, fum, fum, i Boig per tu.

La flautista solista

2007-12-12T11:08:00.000+01:00

La Laura Moreno és la nostra flautista solista. Toca la flauta travessera tan bé! Ella estudia música i es nota. Te un sisè sentit pel que fem.
L’any passat ja vam tocar plegats, però a final de curs es van perdre totes les partitures i papers amb que havíem treballat durant el curs. Aquest any hem tornat a començar quasi de zero, amb el propòsit d’anar fent fotocòpies del que preparem perquè no es perdi la feina feta.
Durant aquest primer trimestre ens hem trobat un bon grapat de dimecres a l’hora del pati i hem treballat plegats, traient les notes sobre la marxa, buscant i provant fins que aconseguim unes melodies o un joc de notes que ens agraden. Així hem anat preparant acompanyaments, melodies i segones veus d’alguna de les cançons que hem preparat per al període nadalenc. En concret, la Laura toca a Let it snow, Les dotze van tocant, Jingle Bells i al Boig per tu.

Les flautistes de BpM

2007-12-05T10:31:00.000+01:00

Durant aquests anys, la presència dels instruments a BpM ha estat variable, depenent dels alumnes que en formaven part i del temps que disposàvem tots plegats, perquè afegir instruments als BpM és una tasca laboriosa... perquè necessita temps afegit al que ja dediquem a les veus. Tot i així, en la revisió de la tasca realitzada el curs passat es va valorar la importància de la presència d’instruments al grup. I és per això que aquest any estem decidits a treballar en aquesta línia.
I durant aquest trimestre ja hem començat amb els instruments de vent que són relativament fàcils de posar a punt. Per això, hem treballat durant setmanes per aconseguir finalment organitzar un grup de cinc alumnes que tocaran la flauta de bec durant aquest curs: la Sílvia Casafont, la Karen López, l’Anna Pagès i la Raquel Baches de 2nB i la Sílvia Ros, l’única representant que hem aconseguit de primer. Val a dir que hem fet una selecció perquè inicialment disposàvem de més alumnes: la dificultat de les melodies a tocar ha fet el filtratge.

Durant diverses setmanes aquest primer trimestre els dimarts i els divendres a l’hora del pati ens hem trobat específicament amb les flautistes per anar preparant un repertori per Nadal. Jo personalment estic content perquè no han defallit en la seva motivació i han treballat molt per posar a punt unes cançons que no sempre eren fàcils. Alguna cançó no la coneixien i han hagut de començar de zero; d’altres requerien molta rapidesa de moviment de dits i han hagut d’assajar de valent... (ho sabreu millor que ningú, perquè segur que a casa han estat tocant)... fins i tot, es van atrevir a treure les notes d’alguna de les melodies i han fet més feina de la que finalment podrem mostrar en els nostres recitals... Tinc la sensació que hem fet un conjunt de flautistes ben maco que donarà molt a parlar...
Durant els recitals de Nadal mostraran la seva tasca a les versions instrumentals de les cançons Santa Nit, Adeste Fideles, I wish you a Merry Christmas i Los peces en el río. També tocaran a Les dotze van tocant.

Santa Cecília 2007

2007-11-23T16:03:00.000+01:00

Ahir, diada de Santa Cecília, participem en la festa musical que s’organitza al gimnàs per a l’alumnat de Primària. Nosaltres participem al final, amb l’actuació cloenda. No sé com els alumnes ho hauran viscut, però jo ho he fet intensament. M’ha encantat sentir a més de 100 alumnes en una cançó... per posar la pell de gallina!

Aquí teniu el vídeo. Si us fixeu al final, el Joan Marc i jo comentem que ens hem equivocat tots dos en algun moment (no us diré quan) i també podeu veure les cares dels de sisè de primària que és tota de felicitat. Jo crec que va ser un moment xulíssim que seria genial repetir en el futur. Valoreu vosaltres mateixos....

Una versió del Boig per tu amb Primària

2007-11-23T11:56:00.000+01:00

Aquest curs l’escola ha decidit viure amb més intensitat la diada de Santa Cecília, la patrona de la música, que serà el proper 22 de novembre. Abans de res, us animo a veure el que diu Wikipedia sobre la patrona de la música: us sorprendrà la seva història o la seva llegenda, el seu martiri, les errades de traducció e interpretació que envolten la seva existència, la seva relació amb la música i el seu nomenament com a patrona de la música.
Sigui com sigui, ja fa molt de temps que el dia 22 de novembre es celebra la diada de la música. I aquest any l’escola ha preparat un recital musical per a l’alumnat de Primària. La secció de l’ESO s’afegeix al recital preparant una versió del Boig per tu conjuntament amb l’alumnat de sisè de Primària.
Amb aquest objectiu, ens reunim amb el Joan Marc el dimarts 20 de novembre a l’hora del pati. La sala de Tecnologia és un primor. 70 alumnes de Secundària i més de 40 de sisè de Primària preparats per assajar plegats. Ell ha preparat amb els seus alumnes una versió en flauta de bec de la cançó, i nosaltres la versió cantada, canviant el to habitual amb el que fem la cançó, per poder combinar les dues versions. La versió final que aconseguim no ens fa el pes. Per tot arreu es respira que són dues versions ajuntades i no sona prou bé. Ni les flautes queden prou bé amb les veus en algunes fases de la cançó, ni nosaltres ens sentim a gust.
Ens trobem més tard i en parlem. Tots ho veiem igual. Decidim diversos canvis, treballar en aquesta línia, i retrobar-nos el mateix dijous, dia de Santa Cecília, a l’hora del pati.
I així ho fem. El dijous és, sens dubte, una altra història. La cançó te més ritme, els teclats s’han enriquit, la guitarra participa més activament, les flautes sonen més conjuntades amb la veu i les veus se senten més còmodes. Tot plegat dona un altre caliu a la cançó. Estem preparats.

Els esdeveniments d’aquesta setmana han servit per gaudir de la feina conjunta de Primària i Secundària, de veure que amb treball i assaig som capaços de fer coses tan xules com aquesta versió, que és tota una delícia. Tant de bo ho tornem a repetir.

Primer dia

2007-11-14T12:35:00.000+01:00

Un nou curs comença també pels Bojos per la Música. Hem trigat una mica a engegar motors perquè havíem d’enllestir altres iniciatives escolars, però ara que comencem ho fem a ple rendiment.
El primer pas en aquest nou camí és trobar-nos plegats un dia a la biblioteca per copsar qui te ganes de fer coses aquest any, quants serem i poques coses més. Fem un llistat de tots els membres i la primera sorpresa salta ja només començar: no hi cabem!! Mare meva! Som una bona colla! Els alumnes de primer, amb els quals vam parlar la setmana passada han respós molt bé a la crida de nous membres i hi ha un bon grapat d’alumnes de darrer curs (de 4rt) que també s’incorporen al grup: alguns ja havien participat alguna vegada, però la majoria després de 3 anys de veure’ns, finalment s’animen!
Aprofitem que hi som tots per classificar els nous en un dels tres grups de veus que, a grans trets, considerem: aguts, mitjos i greus. Quan vàrem començar anavem tots a una i no distingíem res, però ara, que intentem fer diferents veus i cànons, és imprescindible distingir-ho. Tot i això, cada cançó és un món i ens agrupem d’altres maneres... Són moments molt divertits perquè, en general, a la gent li fa molta vergonya cantar sola (curiós, oi? Cantar sols no volem, però cantar en grup sí; mira que som rarets!). A més, quan t’arriba el torn normalment acostuma a passar que no saps què cantar... així que, de les cinquanta mil cançons que saps, el teu cervell en aquell moment no recorda ni una... finalment, o esculls la mateixa cançó que ha cantat el company anterior o esculls una cançó de quan eres petit com el “Sol, solet”, com si cantar una cançó de nen permetés cantar-la millor o pitjor... dóna igual, perquè no es tracta de saber si cantes bé o malament, sinó de saber en quin to ho fas... hi ha tanta gent a la biblioteca que la classificació de veus la compartim jo mateix (el Joel) i diferents alumnes veterans: la Júlia, la Sònia, l’Aida, la Jénnifer... després faig recompte i ens posem les mans al cap: més de 70 alumnes!! Mai abans hem estat tants. Segurament els primers dies alguns ens deixaran, especialment quan els nous vagin veient el ritme del grup, el que fem i puguin valorar millor si els agrada o no la proposta que fem... tot i així, és clar que aquest any batirem tots els récords!

Benvinguda

2007-11-07T11:55:00.001+01:00

Benvinguts a aquest nou espai de trobada dels membres i familiars del grup Bojos per la Música (BPM). Sigueu benvinguts tant si sou membres actius com si no, alumnes o familiars, membres de la comunitat educativa de l’escola Cultura Pràctica o, simplement, visitants d’aquesta bloc. Volem convertir aquest espai en referent de l’activitat quotidiana del grup. Volem que us ajudi a comprendre la nostra tasca i la dels vostres fills, i que us animi a mantenir vives aquestes i d’altres iniciatives que es mouen totes en la mateixa línia: aconseguir un desenvolupament integral de la persona, viure en major plenitud i fer una mica millor aquesta societat en la qual vivim... sense oblidar, evidentment, el nostre principal objectiu: gaudir de la música.