Un nou curs comença també pels Bojos per la Música. Hem trigat una mica a engegar motors perquè havíem d’enllestir altres iniciatives escolars, però ara que comencem ho fem a ple rendiment.
El primer pas en aquest nou camí és trobar-nos plegats un dia a la biblioteca per copsar qui te ganes de fer coses aquest any, quants serem i poques coses més. Fem un llistat de tots els membres i la primera sorpresa salta ja només començar: no hi cabem!! Mare meva! Som una bona colla! Els alumnes de primer, amb els quals vam parlar la setmana passada han respós molt bé a la crida de nous membres i hi ha un bon grapat d’alumnes de darrer curs (de 4rt) que també s’incorporen al grup: alguns ja havien participat alguna vegada, però la majoria després de 3 anys de veure’ns, finalment s’animen!
Aprofitem que hi som tots per classificar els nous en un dels tres grups de veus que, a grans trets, considerem: aguts, mitjos i greus. Quan vàrem començar anavem tots a una i no distingíem res, però ara, que intentem fer diferents veus i cànons, és imprescindible distingir-ho. Tot i això, cada cançó és un món i ens agrupem d’altres maneres... Són moments molt divertits perquè, en general, a la gent li fa molta vergonya cantar sola (curiós, oi? Cantar sols no volem, però cantar en grup sí; mira que som rarets!). A més, quan t’arriba el torn normalment acostuma a passar que no saps què cantar... així que, de les cinquanta mil cançons que saps, el teu cervell en aquell moment no recorda ni una... finalment, o esculls la mateixa cançó que ha cantat el company anterior o esculls una cançó de quan eres petit com el “Sol, solet”, com si cantar una cançó de nen permetés cantar-la millor o pitjor... dóna igual, perquè no es tracta de saber si cantes bé o malament, sinó de saber en quin to ho fas... hi ha tanta gent a la biblioteca que la classificació de veus la compartim jo mateix (el Joel) i diferents alumnes veterans: la Júlia, la Sònia, l’Aida, la Jénnifer... després faig recompte i ens posem les mans al cap: més de 70 alumnes!! Mai abans hem estat tants. Segurament els primers dies alguns ens deixaran, especialment quan els nous vagin veient el ritme del grup, el que fem i puguin valorar millor si els agrada o no la proposta que fem... tot i així, és clar que aquest any batirem tots els récords!
El primer pas en aquest nou camí és trobar-nos plegats un dia a la biblioteca per copsar qui te ganes de fer coses aquest any, quants serem i poques coses més. Fem un llistat de tots els membres i la primera sorpresa salta ja només començar: no hi cabem!! Mare meva! Som una bona colla! Els alumnes de primer, amb els quals vam parlar la setmana passada han respós molt bé a la crida de nous membres i hi ha un bon grapat d’alumnes de darrer curs (de 4rt) que també s’incorporen al grup: alguns ja havien participat alguna vegada, però la majoria després de 3 anys de veure’ns, finalment s’animen!
Aprofitem que hi som tots per classificar els nous en un dels tres grups de veus que, a grans trets, considerem: aguts, mitjos i greus. Quan vàrem començar anavem tots a una i no distingíem res, però ara, que intentem fer diferents veus i cànons, és imprescindible distingir-ho. Tot i això, cada cançó és un món i ens agrupem d’altres maneres... Són moments molt divertits perquè, en general, a la gent li fa molta vergonya cantar sola (curiós, oi? Cantar sols no volem, però cantar en grup sí; mira que som rarets!). A més, quan t’arriba el torn normalment acostuma a passar que no saps què cantar... així que, de les cinquanta mil cançons que saps, el teu cervell en aquell moment no recorda ni una... finalment, o esculls la mateixa cançó que ha cantat el company anterior o esculls una cançó de quan eres petit com el “Sol, solet”, com si cantar una cançó de nen permetés cantar-la millor o pitjor... dóna igual, perquè no es tracta de saber si cantes bé o malament, sinó de saber en quin to ho fas... hi ha tanta gent a la biblioteca que la classificació de veus la compartim jo mateix (el Joel) i diferents alumnes veterans: la Júlia, la Sònia, l’Aida, la Jénnifer... després faig recompte i ens posem les mans al cap: més de 70 alumnes!! Mai abans hem estat tants. Segurament els primers dies alguns ens deixaran, especialment quan els nous vagin veient el ritme del grup, el que fem i puguin valorar millor si els agrada o no la proposta que fem... tot i així, és clar que aquest any batirem tots els récords!
1 comentari:
Visca BPM sóm els millors
Publica un comentari a l'entrada